Taller WordPress

 

L’Afganistan entre les talibans i els senyors de la guerra,
les dones afganeses parlen
Afifa Azim i Najia Haneefi no és la primera vegada que visiten Espanya. S’han convertit en les portantveus internacionals de les dones afganeses, i en unes testimonis incòmodes de lo que està passant actualment a Afganistan.   

 El govern islamista tutelat pels EUAi també per Espanya, malgrat les aparences (participen algunes dones), no ha suposat ningú avanç veritable per a les dones…Si el govern actual aplica aquesta Llei d’Amnistia, aprovada al Parlament,fa uns mesos, podran sortir en llibertat impunement el criminals de guerra, la majoria d’ells talibans, senyors de la guerra, “compatriotes” dels que encara segueixen dominant la majoria de las comunitats rurals…

“Si estem altra vegada a Catalunya, explica Najia, presidenta de l’Associació de Dones Afghan Women’s Educational Center, que entre altres projecte, treballa a la presó de dones d’Afganistan - és per què aquest procés de tornada endarrere, encara pot posar-se molt pitjor per a totes les dones del nostre país. Estats Units està pressionant per a què els talibans entrin al govern, com una forma de mantenir-les un poc més tranquils, i que deixen de molestar els seus negocis al nostre país… Això seria terrible. Necessitem urgentment que la Comunitat Internacional, el Parlament europeu, i el govern espanyol. pressionin d’alguna manera…” Para Najia, les accions internacionals que fa uns anys es van promoure, a través de la Comissió Europea, van tenir bon resultats, però segons ella: “no n’hi ha hagut continuïtat , ni control. Després ha vingut la guerra d’Irak, i les dones afganeses hen tornat a ser les grans oblidades…”  

Per a Afifa, presidenta d’una xarxa d’associacions, la situació de les dones a Afganistan és molt greu, “la situació al’interior s’ha agreujat, i la manca de recursos és asfixiant. Les dones segueixen tancades a les seves cases, i ningú es preocupa de la seva salut, és com si no existeixin per a la medicina. El 87% de les dones són analfabetes i no conèixen els seus drets.
É s cert, que un 70 % d’homes, tampoc coneixen les noves lleis i tampoc saben llegir amb fluidexa, pero ells defensen les tradicions per què tenen ambicions de poder més enllà de la seva llar. Hi ha més viòlencia en contra de les dones a l’àmbit familiar, els homes les culpen de les seves frustacions. També cal reconèixer que poc a poc s’esta normalitzan l’educació general igual per a nens que per a nenes, però això unicament pasa en les grans ciutats. Segueix tenint més força l’educació islamista i discriminatoria a les mesquites, sobre tot a la zona rural”.

Amdues dones també estaven d’acord en que el moviment de resistencia augmenta i cada vegada creix més el nombre de dones activistes, però aquestes dones corren perill de mort i viuen en una certa clandestinitat. “També cal reconèixer que hi ha dones al govern que fan el que poden per millorar la situació - matisa Najia- pero encara no s’han fet lleis que afavoreixin a les dones. els casaments obligatoris estàn a l’ordre del dia, i la dona segueix setn moneda de canvi pera tot. Per exemple, si un home mata aun altre, per evitar la vengança de le la familia del mort, els regala una dona, una dona per què facin amb ella el que vulguin”
Text i fotos: Julia López Tremols